FAQ Odontològic, Preguntes Freqüents

  • Què és un implant dental?

    implante-dental

    És una arrel artificial de titani (material biocompatible) que es col·loca als maxil·lars i permet reemplaçar de manera estètica i natural la peça dental perduda.

    Es poden col·locar un o més implants dentals a l’os maxil·lar, cosa que facilita la construcció de pròtesis fixes.

    Quan la manca de peces és total es fan de dues a vuit fixacions (implants) per tenir més estabilitat i es col·loca la pròtesi fixa sobre els implants dentals, que permeten rehabilitar tota la boca amb dents noves.

    L’ús d’aquesta tècnica quirúrgica moderna permet al pacient que ha patit una pèrdua dental una recuperació plena de la funció masticatòria i de l’estètica bucal.

  • Què és l'osteointegració?

    El procés d’osteointegració es defineix com la unió mecànica ferma, directa, estable i duradora entre l’os maxil·lar viu i el cos d’un implant dental de titani, que es produeix sense la interposició de teixit connectiu.

    Perquè es produeixi l’osteointegració cal fer una tècnica quirúrgica correcta, l’èxit de la qual dependrà de la presència o l’absència de processos inflamatoris, del disseny de l’implant i del temps que aquest es mantingui lliure de càrregues, que ha de ser d’entre 4 i 6 mesos.

    Actualment, les tècniques més avançades com els implants de càrrega immediata permeten proporcionar una pròtesi amb dents fixes sobre implants osteointegrats pocs dies o fins i tot poques hores després de la col·locació.

  • Hi ha contraindicacions per als implants dentals?

    Hi ha molt poques contraindicacions absolutes, d’entre les quals podem destacar malalties greus que influeixin en el metabolisme de l’os, infeccions específiques, tumors malignes que afectin l’os o radioteràpia en grans dosis.

    És important dir que els implants dentals no provoquen rebuig a l’organisme. Normalment, quan es parla de rebuig es fa referència a una no osteointegració de l’implant dental (es considera normal un nivell de fracassos del 2% al 5% dels implants col·locats).

    Quan un implant dental no s’osteointegra se’n pot col·locar un altre per substituir-lo.

  • La intervenció quirúrgica és llarga i complexa?

    És una intervenció ambulatòria, cosa que vol dir que el pacient es tracta a la nostra clínica dental. La intervenció es duu a terme, a la majoria de casos, amb anestèsia local.

    En intervencions de llarga durada (rehabilitacions completes, elevacions del si maxil·lar, regeneració òssia) es pot recórrer a la sedació endovenosa realitzada per un metge anestesista a la clínica dental.

     

  • Com és el periode postoperatori?

    Al contrari del que pugui semblar, en molts casos el postoperatori suposa menys molèsties i incomoditats que altres intervencions menors d’odontologia. Un implant de vegades pot ocasionar molèsties a la geniva durant el procés de cicatrizació de la ferida, pel que es prescriuen analgèsics o antiinflamatoris segons el tipus d’intervenció.

    És fonamental tenir una bona higiene durant aquest periode per evitar sobreinfeccions de la geniva. Normalment es prescriuen antibiòtics, per seguretat. En alguns casos sovint apareix inflor durant els primers dies que acostuma a remetre espontàniament a les 72 hores, tot i que no és dolorosa i permet fer vida normal.

  • Quant de temps dura tot el tractament, des de la fixació de l'implant fins a la col·locació de la peça dental?

    Las prótesis pueden colocarse tras tres a seis meses de espera una vez realizada la cirugía.

  • Hi ha cap problema per a la col·locació de l'implant segons l'edat del pacient?

    Els implants es poden col·locar en els joves un cop completat el desenvolupament, normalment a partir dels setze anys en les dones i divuit en els homes. En els adults no hi ha cap contraindicació quant a l’edat.

  • Quines pròtesis o peces dentals es poden col·locar sobre els implants?

    Bàsicament hi ha dues maneres de rehabilitació protèsica sobre implants: la pròtesi fixa de zirconi o metall-porcellana, que ens proporciona el nivell més alt d’estètica, comoditat i funció, i la pròtesi removible (de posar i treure), realitzada en resina i que suposa una opció més econòmica ja que és un tractament menys sofisticat (sense dents) i que necessita més manteniments.

    Per a fer això, a la clínica, l’odontòleg pren impressions i registres de mossegada que posteriorment enviarà al laboratori, on el protèsic buida o positiva les impressions en guix, i sobre els models que en resulten confecciona les estructures de la pròtesi fixa amb cera.

    Aquests encerats s’inclouran en revestiments especials resistents a altes temperatures, i es procedeix al colat en metall amb diferents aliatges. L’últim pas podria ser muntar la ceràmica sobre les estructures metàl·liques, depenent del tipus de pròtesi fixa que es realitzi, perquè també es poden fer les corones i els ponts en porcellana pura (sense metall) o sobre una base d’un material blanc anomenat alúmina o zirconi, que en aquest últim cas fa servir la innovadora tecnologia de cadcam.

  • Com són els resultats? ¿Són estètics?

    Els implants col·locats correctament garanteixen uns resultats estètics en la majoria dels casos molt superiors a la dentadura original del pacient.

    El pacient ha de tenir clar que no només aconseguirà una boca sana, sinó que, a més, tindrà un somriure estètic. Aquestes han de ser les seves exigències.

  • Hi ha cap mena de garantia per a aquest tractament?

    Uns implants ben col·locats i de mida proporcional a la càrrega que han de suportar (quanta més grandària, més seguretat) són per a tota la vida.

  • Quines condicions es necessiten per a l'èxit del tractament?

    Les condicions fonamentals per a garantir-ne l’èxit són:

    1. La correcta planificació del cas concret.
    2. Les mans i l’experiència del cirurgià (la mida de l’implant i la col·locació correcta).
    3. L’elaboració de la pròtesi tenint en compte les càrregues que ha de suportar i el correcte ajustament per evitar forces anòmales que suposin un sobreesforç dels implants.
  • Hi ha cap risc per al pacient?

    Potser el risc més significatiu és la pèrdua de sensibilitat a la zona del llavi inferior si durant la intervenció es toca o se secciona el nervi mentonià. Aquesta pèrdua de sensibilitat pot ser temporal o permanent. Per aquest motiu cal ser especialment curós quan s’opera en aquesta zona, perquè no ens val tocar el nervi amb un implant massa llarg, però tampoc ens en serveix un de massa curt que no aguanti la càrrega a la qual serà sotmès.

    D’altra banda, és fonamental que els implants estiguin correctament col·locats des d’un principi, perquè un cop que s’osteointegren queden soldats a l’os i si fos necessari extreure’ls perdríem molt d’os maxil·lar, cosa que complicaria enormement una rehabilitació, i els resultats mai no serien els mateixos.

     

  • Què passa quan el pacient té poca massa òssia a la zona que s'ha de rehabilitar?

    Avui dia disposem de tècniques avançades per realitzar cirurgies en casos extrems. Es pot recórrer a elevacions del si maxil·lar i a empelts que poden ser autòlegs (propis del pacient) o d’altres tipus, amb un percentatge d’èxits summament elevat. Afortunadament, són raríssims els casos en què un pacient que vol ser rehabilitat no ho pot ser. El camp de la regeneració òssia és, sens dubte, un dels principals progressos en la implantologia els últims anys.

  • Un pacient amb piorrea: com ho solucionen els implants?

    Per als pacients amb piorrea els implants són “LA SOLUCIÓ”. Tradicionalment aquest tipus de pacients eren inel·ludiblement abocats a perdre les dents. L’únic tractament que els podíem oferir era una higiene escrupolosa i visites periòdiques a la consulta per fer-se tractaments periodontals. La perspectiva final sempre era la mateixa: la dentadura completa de posar i treure.

    Ara els implants han revolucionat la forma de tractar aquests pacients. És importantíssim saber que els llargs tractaments periodontals no només són inútils sinó que a més són perjudicials, perquè mentre es fa un esforç per conservar la peça natural no podem evitar que la malaltia segueixi el curs i perdem os progressivament. Cal saber tallar aquest procés abans que sigui massa tard. L’os és fonamental per a una bona rehabilitació i per a un resultat estètic. En els casos extrems és molt difícil aconseguir l’estètica.

     

  • Els implants són una solució duradora?

    Aquest és potser l’únic cas de la medicina en què el substitut artificial té una millor funcionalitat que l’òrgan original. Un implant que treballa correctament en la boca (perquè està col·locat en la posició idònia i suporta una càrrega axial i proporcional a la seva mida) té una durabilitat molt superior a la vida natural d’una dent.

  • Hi ha implants sense cirurgia?

    Quan parlem d’implants sense cirurgia, parlem de procediments de cirurgia a cegues guiats per ordinador. Tots aquests sistemes fan servir una plantilla elaborada prèviament, sobre la qual cal adaptar els implants i que ens permet col·locar-los sense haver d’obrir la geniva ni posar punts. Lògicament, la intervenció és menys invasiva, però una mínima variació en la posició en boca de la plantilla podria donar problemes.

  • Es poden col·locar implants i dents el mateix dia?

    Només és recomanable fer-ho en casos molt concrets i favorables. Tot i això, la qualitat de la pròtesi que es pot oferir en aquesta situació està molt condicionada pel factor temps. En aquests casos, nosaltres oferim dents provisionals de resina que després seran substituïdes per les definitives de ceràmica de màxima estètica. Els tractaments en ceràmica no poden fer-se el mateix dia, només és possible de fer pròtesis de resina predissenyades, i per tant, no personalitzades.

  • Què són els implants de càrrega immediata?

    Són aquells que hem comentat en la pregunta anterior, en què la pròtesi es col·loca el mateix dia de la cirurgia.

  • Implants de zirconi: quins avantatges tenen respecte als de titani?

    El zirconi és un excel·lent material en el camp dental, té una biocompatibilitat màxima (la mateixa que el titani) i permet realitzar pròtesis d’una estètica insuperable. No obstant això, el seu ús en l’àmbit quirúrgic odontològic és recent i molt minoritari. Es pot dir que com a implant, és a dir, dins de l’os, no aporta cap avantatge afegit respecte al titani. És una opció del professional.

  • Com funciona el blanquejament dental?

    blanqueamientos

    Aquesta tècnica no consisteix en un “blanquejament” de la dent pròpiament dit, sinó en un aclariment, ja que no s’altera el color propi de la dent.

    El color d’una dent queda determinat, des que naixem, per la tonalitat del nucli de la dent (dentina) i per la transparència i la capacitat de refracció de la llum de l’esmalt. El color del nucli no s’altera, però en canvi, l’esmalt, amb el temps, es tenyeix a causa de substàncies colorants com són el tabac, els pintallavis, el cafè, el te, el tomàquet, pigments químics, begudes de cola, ús de determinats medicaments, etc.

    En conseqüència, el blanquejament dental consisteix a eliminar de l’esmalt, mitjançant substàncies químiques, totes aquelles partícules que n’alteren el color original.

  • Quins tipus de blanquejadors hi ha?

    Bàsicament, els blanquejadors utilitzats són dos: el peròxid d’hidrogen i el peròxid de carbamida, tots dos en concentració variable.

    El peròxid d’hidrogen és més potent i eficaç, però de vegades provoca un excés de sensibilitat a les dents després del tractament.

    El primer se sol utilitzar en concentracions d’entre el 35% i el 38% per fer blanquejaments d’una o dues sessions a la clínica dental.

    En ser un agent tan potent, el tractament s’ha de dur a terme a la clínica per controlar-ne l’efecte i evitar riscos.

    El segon químic es fa servir en concentracions d’entre un 2 i un 10% per a un tractament ambulatori (a casa).

    El tractament a la clínica és eficaç a priori, però el seu efecte és poc durador perquè la primera sensació d’aclariment es produeix a causa d’una deshidratació de la dent. Pocs dies després, la dent es rehidrata i recupera gairebé per complet l’estat original.

    Pel contrari, el tractament ambulatori aconsegueix més efecte progressivament i l’acció es pot perllongar durant anys.

    El més efectiu és combinar tots dos tractament i aplicar dosis de reforç cada 2 o 3 anys per mantenir el resultat.

  • Quant dura el tractament?

    En una primera visita es fan unes rèpliques de la boca del pacient a partir de les quals es confeccionaran uns motlles de plàstic transparent, que s’adaptaran a les dents i allotjaran el gel blanquejador.

    Un cop fets els motlles, el blanquejament es fa en dues fases, la primera a la consulta i l’altra a casa:

    1a FASE: En aquesta primera sessió es poleix la superfície de les dents per eliminar-ne impureses. A continuació s’hi aplica un gel de peròxid d’hidrogen al 35% durant 30 minuts. Això genera un aclariment inicial important.

    2a FASE: El mateix dia es lliura al pacient el motlle de plàstic i una xeringa de gel de peròxid de carbamida (3-10%). A partir d’aquest moment, el tractament continua a casa. El pacient ha d’aplicar gel al motlle i posar-se aquest a les dents. Es recomana dur-lo unes 2 hores al dia entre 7 i 10 dies. En acabar el tractament es revista l’estat i el color de les dents, comparant-les amb fotografies i una guia de colors per veure el resultat obtingut.

    Es conclou amb un polit de les dents i una aplicació de fluor per reforçar l’esmalt.

  • Funciona? Val per a tothom?

    L’eficàcia del tractament és proporcional al grau de tinció de les dents, que s’han enfosquit al llarg dels anys per substàncies colorants.

    El tractament és menys eficaç, i fins i tot inútil, en dents enfosquides per alteracions intrínseques, com ara la ingesta de tetraciclines durant la infància, hipoplàsies congènites d’esmalt, etc.

  • Té cap risc?

    L’American Dental Association (ADA), després d’un rigorós seguiment de diversos anys, va assenyalar que no hi ha efectes perjudicials ni per a les dents ni per a la salut per l’ús fins i tot prolongat d’aquests gels blanquejadors.

    Segons els experts, l’únic desavantatge que es pot presentar és la sensibilitat a les genives els primers dies.

  • Quant dura? He de fer alguna mena de manteniment?

    Quant a la durada de l’efecte blanquejador, depèn en gran manera del tipus d’alimentació que segueixi el pacient després del tractament. Així, en una persona fumadora, que beu vi i pren cafè regularment, l’efecte del blanquejament es perdrà amb més rapidesa.
    D’acord amb l’American Dental Association (ADA), després de 5 anys només un 20% dels casos estudiats havien perdut lleugerament la tonalitat aconseguida.

    No obstant això, els primers dies de tractament cal seguir una “dieta blanca”, que consisteix a prendre aliments sense colorants com ara llet, iogurts naturals, arròs, pasta, peix… i eliminar radicalment tots els que “tenyeixen” (cafè, begudes de cola, remolatxa, xocolata, tomàquet, pastanaga…). Un cop l’any convé fer un tractament de record per mantenir el resultat, és a dir, tornar a aplicar el gel al motlle durant 2 o 3 dies.

  • Què són les facetes? Per a què s'utilitzen?

    carillas

    Es tracta de làmines primes de porcellana, d’entre 0,3 i 1mm de gruix, que es col·loquen de manera que cobreixin tota la superfície anterior de les dents. S’hi uneixen fortament mitjançant un adhesiu especial. La unió és tan forta que un cop col·locades no es poden retirar si no és trencant-les.

    Es fan servir fonamentalment per emmascarar anomalies del color de les dents que no es poden tractar amb el blanquejament convencional. També s’usen per dissimular alteracions en la mida o la forma dentals, per donar a la dent un aspecte més ideal.

    Els principals avantatges de les facetes són el poder d’adhesió, la resistència a l’abrasió i la gran sensació estètica. Gairebé no cal reduir la dent per col·locar-les.

    Un cop cimentades, el pacient pot menjar amb normalitat. Moltes personalitats de la vida pública i dels mitjans de comunicació fan ús d’aquesta tècnica per aconseguir un somriure atractiu.

  • Quins tipus de facetes hi ha?

    1. Porcellana: els principals avantatges són el poder d’adhesió, la resistència a l’abrasió i la gran sensació estètica. No es desgasten amb el temps, no perden la lluentor i mantenen intacte el color. Un cop cimentades, el pacient pot menjar amb normalitat.

    Moltes personalitats de la vida pública i dels mitjans de comunicació fan ús d’aquesta tècnica per aconseguir un somriure atractiu. El principal inconvenient és que en alguns casos cal reduir lleugerament l’esmalt. A més, són més cares i requereixen com a mínim 2 sessions.

    2. Compòsit: es realitzen amb el material amb què es fan els empastaments. Amb el pas del temps es deterioren, perden la lluentor i s’enfosqueixen.

    Tenen l’avantatge de ser més econòmiques i de conservar l’esmalt íntegre. A més, es fan en una sola sessió.

  • Com es fan?

    És un procediment senzill. La dent o les dents que hagin de rebre una faceta es rebaixen lleument en la part frontal, entre 0,3 i 0,5 mm.

    Després de la preparació es pren una mesura molt precisa amb silicona, que s’enviarà al laboratori, on tècnics especialitzats confeccionaran la faceta mitjançant un modern sistema d’injecció o colat de porcellana.

    Acabada la faceta, es fa la prova d’adaptació, i si és vàlida es col·loca amb un adhesiu especial. El procés complet dura pocs dies.

  • Qui és apte per dur facetes?

    No tots els pacients són susceptibles d’un tractament amb facetes de porcellana. Els casos d’apinyaments severs o defectes en la relació dels arcs dentals poden contraindicar aquest tractament.

    Tampoc és recomanable en pacients broxistes (que fan carrisquejar les dents).

    En qualsevol cas, sempre és l’odontòleg qui ha de determinar mitjançant un examen clínic si el pacient podrà o no dur facetes.

    No obstant això, hi ha l’alternativa de les corones completes de porcellana.

  • Tenen cap risc?

    Gairebé no presenten inconvenients, tret dels propis de la tècnica de preparació i col·locació, que concerneixen a l’odontòleg. Si la faceta s’adapta malament, senzillament se’n fa una altra de nova.

    Un cop col·locades, el pacient s’oblida que les duu i pot menjar i parlar amb normalitat, però ha de tractar d’evitar sempre de mossegar coses excessivament dures amb les dents tractades.

  • Quant duren?

    Depèn dels hàbits del pacient. La durada mitjana és d’uns 12 anys.

    En algun cas, quan el pacient pateix un impacte fort a la boca o mossega alguna cosa dura, alguna faceta pot fracturar-se o descimentar-se.

    En cas de descimentació, si la faceta està intacta es torna a adherir. Si s’ha trencat, senzillament se’n fa una de nova en pocs dies. Mentre es confecciona, se’n col·loca una de provisional de compòsit.

  • Què és el bruxisme?

    bruxismo

    El bruxisme és un hàbit que incita a pressionar o fer carrisquejar les dents per descarregar tensió de forma inconscient, fins i tot mentre dormim.

    Si en despertar-vos noteu una mica de dolor als músculs facials o lleugeres molèsties al cap i el coll, pot ser que patiu de bruxisme.

    És un hàbit inconscient, que és difícil de controlar sense ajuda. Pot provocar danys importants a la dentadura: desgast, dolor dental, destrucció de l’os, problemes de l’articulació temporomandibular (artrosi), fractures de l’esmalt, fisures verticals i pèrdua de peces dentals.

    L’articulació temporomandibular és la que uneix la mandíbula amb el crani.

    El problema es manifesta amb l’aparició d’espetecs, dolor i, de vegades, el bloqueig de la mandíbula.

  • Com es detecta si es pateix de bruxisme?

    En una visita al dentista, que examinarà l’articulació temporomandibular, l’estat dels músculs facials i de les peces dentals.

  • Quines en són les causes?

    El bruxisme està gairebé sempre lligat amb situacions d’estrès, ansietat, nervis o petites frustracions quotidianes.

    Aquesta alteració funcional comporta tot un seguit de conseqüències, com ara el desgast de les dents anteriors i dels queixals.

    A causa d’aquest desgast hi ha pacients que expliquen que en despertar-se de matí noten una sensació de sorra a la boca: són les seves pròpies dents desgastades.

  • Quins problemes comporta el bruxisme?

    Problemes associats:

    1. Totes les alteracions en l’estructura de la dent, com la pèrdua de capes d’esmalt, fan que els elements dentals siguin més sensibles als canvis de temperatura, els àcids, etc.
    2. Fa que les dents siguin més propenses a tenir càries.
    3. Crea zones retentives on queden restes de menjar.
    4. Possible pèrdua del nervi per desgast de la superfície dental.
    5. Contractures i dolors musculars de cap i coll, i alteracions en l’articulació temporomandibular (la que uneix la mandíbula amb el crani).
    6. Afavoreix l’aparició de piorrea o periodontitis.
  • Com es pot tractar i/o alleujar?

    S’ha d’evitar l’hàbit de mastegar xiclet, atès que empitjora la situació.

    Es pot alleujar amb l’ús d’una fèrula relaxant per dormir, que és un aparell removible de material acrílic que el dentista dissenya a mesura de les dents superiors i s’ajusta a una posició articular fisiològica.

    Les dents oposades colpegen el plàstic i això permet una mossegada molt confortable i atraumàtica.

    D’aquesta manera les dents queden fixes i protegides del fregament d’unes contra les altres.

  • Què són les malalties periodontals?

    periodontitis

    Les malalties periodontals són un conjunt de malalties que afecten els teixits (periodonci) que envolten i subjecten les dents als maxil·lars. Són malalties de caire inflamatori i de causa infecciosa (causades per bacteris), que segons el grau d’afectació anomenem gingivitis, quan el procés inflamatori només afecta el periodonci superficial (la geniva) i no els teixits que subjecten la dent.

    Quan el procés inflamatori afecta els teixits periodontals profunds es destrueix l’os i el lligament periodontal, que són els teixits que suporten i subjecten les dents. A aquest grau d’afectació l’anomenem periodontitis.

    Hi ha diverses fases de periodontitis, des de les inicials fins a les més avançades. Si la periodontitis no es tracta evoluciona destruint tot el suport de la dent, i amb això, el seu allojtament i la pèrdua. Per aquest motiu és important detectar la periodontitis i tractar-la als estadis més inicials.

  • Quins són els signes i estadis de la malaltia periodontal?

    Hi ha una sèrie de símptomes que permeten reconèixer aquesta afecció en qualsevol estadi:

    1. Gingivitis: qualsevol afectació periodontal comença a la geniva. Aquesta passa de color rosat a vermell intens, augmenta lleugerament de mida, fa una mica de dolor i sagna quan ens raspallem les dents.
    2. Periodontitis inicial: la geniva es retreu, és a dir, les dents semblen més llargues. Es poden apreciar grans dipòsits de tosca a les dents, sobretot a la part frontal inferior.
    3. Periodontitis moderada: hi ha una lleugera mobilitat de les dents. De vegades es desplacen i s’originen espais entre elles. Les genives estan enrogides i sagnen amb facilitat. L’halitosi (mal alè) i el mal gust de boca en són característics. De vegades, les begudes o els aliments molt freds o calents produeixen dolor.
    4. Periodontitis avançada: tots els símptomes anteriors s’incrementen. Les dents es mouen en excés fins que cauen. La geniva sagna abundosament i fa mal, cosa que impedeix el pacient raspallar-se les dents correctament, i això agreuja el problema encara més.
  • Què passa si no es tracta la malaltia periodontal?

    La gingivitis, a més de produir inflamació de la geniva i sagnat sobretot en raspallar-se, en alguns individus evoluciona cap a periodontitis, que en provocar la destrucció de l’os que aguanta les dents als maxil·lars provoca la mobilitat i la separació de les peces dentals.

    Amb el temps, les dents s’acabaran perdent, bé per la necessitat d’extraure-les per la inestabilitat que tenen, bé perquè caiguin pràcticament soles.

  • Quines són les causes de les malalties periodontals?

    Són causades per uns bacteris que tots tenim a la boca, envoltant les dents, i que si no eliminem correctament guanyen accés a l’espai entre la dent i la geniva, el poden colonitzar i augmenten en nombre, cosa que provoca la reacció inflamatòria i destructiva que defineix aquestes malalties.

    Els bacteris per si mateixos no són capaços de provocar les conseqüències d’aquestes malalties, sinó que necessiten un individu susceptible (predisposició genètica) i un medi ambien adequat (el tabac i l’estrés són factors de risc molt importants en la colonització per part d’aquests bacteris).

  • Les malalties periodontals són gaire freqüents?

    La gingivitis és una de les malalties més freqüents de l’ésser humà en totes les edats (en joves, el 75% de 20 a 25 anys).

    Una part de les gingivitis, encara que no estiguin sota tractament, no progressen cap a la destrucció dels teixits periodontals de suport dentari (periodontitis).

    La periodontitis és molt rara en joves i adolescents (aproximadament un cas per cada 10.000 individus). No obstant això, la freqüència augmenta amb l’edat. La periodontitis afecta aproximadament el 80% de la població adulta de més de 35 anys.

    Per tant, és una malaltia relativament freqüent en adults, i aquesta freqüència augmenta clarament amb l’edat.

  • Des que n'apareixen els signes fins que es perd la dent passa gaire temps?

    Depèn; alguns pacients evolucionen ràpidament i d’altres, lentament. Els d’evolució ràpida solen ser joves i poden perdre les dents en 5 anys.

    En altres casos l’evolució pot ser més lenta, però si no es tracten adequadament també poden arribar a perdre les dents.

  • La malaltia periodontal pot afectar l'estat general del pacient?

    Si el pacient està en bon estat de salut, normalment l’estat general no es veu afectat, atès que és una infecció localitzada exclusivament a la boca.

    Això no obstant, pot afectar molt negativament en casos de pacients amb malalties sistèmiques cròniques com ara la diabetis, malalties cardíaques, circulatòries, etc.

    Igualment, està demostrada una clara associació entre periodontitis i risc d’infart de miocardi, i de nens prematurs i de baix pes en dones embarassades.

    Aquestes infeccions també poden representar un risc greu per a pacients immunodeprimits (amb defenses baixes, com passa amb els pacients en tractament de càncer, amb sida, etc.).

  • Hi ha cap solució?

    Es pot corregir en els estats inicials, però tendeix a ser un quadre crònic. Això vol dir que quan l’estadi de la malaltia és avançat i s’ha perdut molt de suport ossi, el màxim que es pot fer és aturar la progressió de la malaltia perquè no vagi a més.

    L’os perdut és difícil de recuperar, però, tot i això, hi ha tècniques regeneratives que de vegades donen molt bon resultat.

    És el dentista qui ha de valorar si el pacient és susceptible d’aquest tipus de tractament. El bàsic consisteix a eliminar la infecció que hi ha mitjançant la neteja a fons de tota la boca sota anestèsia local. Si l’estat és molt avançat o requereix regeneració, és necessària una petita intervenció quirúrgica, també amb anestèsia local.

    El tractament es pot complementar amb l’ús d’antibiòtics. El pacient ha de ser conscient del seu problema i assumir que, després del tractament, almenys un cop l’any haurà d’anar al dentista per fer-se neteges de manteniment durant la resta de la seva vida.

    La higiene oral és fonamental per tractar aquest tipus de problemes. Només així s’aconsegueix una teràpia eficaç.

    El tractament bàsic consisteix en la neteja exhaustiva de les genives mitjançant un aparell d’ultrasons, curetes (instruments d’escombrat) i polidors. Tot això està encaminat a eliminar la placa bacteriana que causa el problema. El pacient és capaç de netejar-se la part de les dents exposada a la boca, però no pot accedir a la part de la dent que està per sota de la geniva. Aquesta tasca és la que farà l’odontòleg, de manera que després de la neteja la inflamació es redueix i la geniva es torna a adherir a la dent i forma una barrera per tal que els bacteris no passin.

    El tractament bàsic es fa per parts. La boca es divideix en 4 quadrants que es tractaran en sessions diferents. Cada sessió de neteja es fa sota anestèsia local, de manera que no fa mal. La durada és d’entre 45 i 60 minuts. En acabar la sessió i un cop remet l’efecte anestèsic, el pacient refereix molt poques molèsties, i en 3 o 4 dies l’estat de les genives millora molt.

    A partir d’aquest moment serà el pacient qui hagi de mantenir la salut de les genives, i anar a revisions periòdiques cada 4 o 6 mesos.

    El tractament regeneratiu es fa en casos greus, quan l’afectació és molt acusada, s’ha prolongat en el temps i el pacient ha perdut una quantitat considerable d’os. En aquests casos, abans de qualsevol tractament restaurador cal reposar tant com es pugui les estructures perdudes. Per a fer això es fa ús de diversos biomaterials: membranes, amelogenina, os, etc. Tot això es combina de manera eficaç per restituir l’anatomia perduda.

  • Com puc prevenir la piorrea?

    Es pot prevenir combatint la placa dental i evitant malalties de les dents i les genives..

    1. Fil dental: Feu-lo servir per treure els gèrmens i les partícules de menjar d’entre les dents. Glopegeu. Com se subjecta el fil dental: per treure la placa d’entre les dents superiors, moveu-lo de dalt a baix. Per treure la placa d’entre les dents inferiors, moveu el fil de dalt a baix. *Nota: Introduïu el fil entre les dents suaument, no de cop, ja que podríeu ferir les genives.
    2. Raspallet de les dents: feu servir qualsevol mètode de raspallar les dents que us sigui còmode, però no els fregueu amb força d’un costat a l’altre. Petits moviments circulars i moviments curts d’un costat a l’altre és el millor. Glopegeu.Per prevenir les càries és molt important què es posa al raspallet. Feu servir una pasta dental amb fluorur, perquè protegeix les dents contra la càries.
  • Què és l'halitosi?

    halitosis

    El mal alè o halitosi és un problema comú que ha afecta la humanitat des de temps remots.

    En la majoria de casos, aquestes pudors les originen bacteris de la cavitat oral mateixa. Acostuma a afectar persones que pateixen d’algun tipus de malaltia periodontal, càries, restauracions dentals defectuoses, empaquetament alimentari o altres patologies.

    En les persones sanes, aquestes males olors provenen de lapart dorsal de la llengua, on és difícil accedir amb el raspallet per renovar la composició bacteriana de la superfície lingual.

  • Com puc notar si tinc halitosi?

    Com que no som capaços de notar el nostre propi mal alè, moltes persones no són conscients del seu problema.

    Si algú pateix d’halitosi el més recomanable és que una persona propera li comenti el problema perquè rebi tractament al més aviat possible.

  • Com la soluciono?

    S’han fet servir col·lutoris de diversos tipus per combatir-la, però mentre no se’n pugui controlar la causa, aquestes només seran accions pal·liatives, com també l’ús de xiclets o caramels.

    L’únic tractament efectiu per al mal alè és eliminar-ne les bactèries responsables. Cal tractar la malaltia periodontal i les càries existents i instaurar mesures higièniques correctes.

  • Què és l'endodòncia?

    endononcia

    L’endodòncia és un tractament que consisteix a eliminar el teixit pulpar de la peça dental i substituir-lo per un emplenament inorgànic per garantir-ne l’hermeticitat interna.

  • Per a què es fa una endodòncia?

    1. Neteja del sistema de conductes radiculars: bacteris, teixit necròtic, etc, amb la fi de deixar el conducte tan asèptic com sigui possible. Mai s’aconseguirà que sigui totalment estèril perquè tractem només el conducte principal de cada arrel, i no els nombrosos conductes accessoris.
    2. Una correcta obturació amb forma i mida adequats: es dóna forma cònica des de la corona fins a l’àpex de la dent. Es crea un topall oclusiu per tal que quedi just a la longitud de treball, és a dir, que l’emplenament estigui ajustat a la longitud de l’arrel, i per últim, caldrà respectar la morfologia original del conducte.
    3. Aconseguir el segellat apical i de la resta del conducte per aïllar-lo de la resta de l’organisme.
    4. Aconseguir un tancament biològic: els cementoblasts del monyó periodontal produïran ciment que tancarà l’àpex, cosa que significarà l’èxit de l’endodòncia.
  • Com detecto la necessitat de fer-me una endodòncia?

    La polpa conté vasos sanguinis i nervis, i es pot infectar per una càries profunda o per una malaltia periodontal.

    Cal estar alerta quan una peça dental comença a canviar de color o fa mal quan es menja. També pot ser un senyal d’alarma si es tenen molèsties en prendre una beguda freda o una infusió molt calenta.

    L’odontòleg podrà salvar la dent malmesa en la major part dels casos.

  • Com es fa una endodòncia?

    Fases:

    1. Diagnòstic
    2. Anestèsia
    3. Opertura
    4. Aïllament
    5. Conductometría
    6. Instrumentació
    7. Obturació
    8. Control

    Després d’anestesiar la dent malalta, es fa una petita obertura per deixar exposat el canal radicular i la polpa malmesa.

    S’extreu el teixit i s’eixampla el canal radicular amb instruments adequats. Es fan irrigacions per eliminar la infecció.

    Per últim, se segella i s’obtura tot el canal radicular.

    Aquí conclou el tractament d’endodòncia, però la dent necessitarà ser restaurada quant a la funció i l’apariència que té; pot necessitar una obturació estètica, una reconstrucció o una corona (sobretot en molars).

  • Què és la càries dental?

    caries

    La càries és una malaltia destructiva de les estructures de la dent i és també una de les malalties més freqüents de l’espècie humana.

  • Per què es produeix?

    En el desenvolupament de la càries hi influeixen tres factors de risc:

    1. El sucre de la dieta.
    2. Els bacteris de la boca.
    3. L’existència de dents susceptibles o predisposades.

    A més, es necessita la col·laboració d’un quart factor, el temps, que és indispensable per a l’actuació dels altres tres.

  • A quina edat és més freqüent?

    Com dèiem, per tal que la càries es desenvolupi cal el factor temps, per la qual cosa, quan més gran sigui el nen, més probabilitats tindrà de presentar càries.

    Això no obstant, en la dentició temporal o de llet es pot desenvolupar un tipus de càries particularment estesa que afecta pràcticament totes les incisives (o pales) i que acostuma a presentar-se en nens alimentats durant molt de temps amb biberó o per l’ús de xumets untats de mel o sucre.

  • Com es diagnostica?

    Inicialment, la lesió es manifesta amb un canvi de color (fosc o blanquinós) a l’esmalt de la dent. Quan la lesió progressa, hi ha pèrdua de substància i se soscava l’esmalt, cosa que dóna un aspecte de taca grisosa. Finalment, l’esmalt es trenca i la lesió és molt fàcil de detectar.

    Quan la càries afecta només l’esmalt no fa mal. Si la lesió avança i arriba al teixit interior de la dent és quan apareix el dolor, que de vegades és intens i es desencadena en prendre begudes fredes o calentes.

    A mesura que la infecció progressa passa als teixits tous que envolten la dent i apareix el flegmó, que buscarà sortida cap a l’exterior a través de la geniva.

  • Quin n'és el tractament?

    El tractament ha de ser aplicat per l’odontòleg o l’estomatòleg i es basa en tres punts bàsics:

    1. El control de la infecció.
    2. La remineralització dels teixits.
    3. El tractament de les complicacions.
  • Com puc prevenir-la?

    Hem vist que en el desenvolupament de les càries hi influeixen diversos factors. Alguns no es poden modificar (com la susceptibilitat individual), però sobre d’altres sí que es pot actuar. Hi ha diverses mesures preventives que mirarem d’exposar a continuació. En qualsevol cas, cal tenir present que el millor tractament és la prevenció i que aquesta s’ha de començar a aplicar des dels primers mesos de vida dels nens.

    Mesures dietètiques. Tenen com a missió disminuir la matèria primera (sucres) sobre la que actuen els bacteris. Les mesures que cal aplicar són:

    -Disminuir la freqüència d’exposició al sucre, en comptes de reduir-ne la quantitat total.

    -Evitar aliments que s’enganxin a les dents (xiclets, caramels tous, etc.), per la seva permanència prolongada en les superfícies masticatòries.

    -Evitar l’ús de sacarosa. En el seu lloc, utilitzar xilitol i sorbitol, que originen una flora bacteriana amb menys capacitat de produir càries.

    -En lactants, evitar el contacte prolongat de les dents amb la tetina dels biberons (no més de 15-20 minuts per presa). Evitar biberons nocturns o a la migdiada.

    -No endolcir els xumets amb mel o sucre i no oferir sucs de fruites en biberó.

    -Promoure la ingesta d’aliments rics en fibra (poma, pastanaga, etc.).

     

    Higiene dental. Els pares han d’assumir la responsabilitat de la higiene bucal fins que el nen adquireixi prou destresa. Es faran servir dues tècniques:

    - Respatllat dental. Cal iniciar-lo tan aviat com apareguin les primeres dents. Es farà servir un raspallet dental apropiat per a nens i se seguirà una tècnica correcta. No és recomanable fer servir pasta dental fluorada en menors de 5 o 6 anys per la tendència que tenen els nens a aquesta edat d’empassar-se-la.

    -Fil dental. És útil per eliminar la placa interdental.

    Fluoració. És la mesura més eficaç en la lluita contra la càries. El fluor s’emmagatzema a les dents des d’abans que aquests emergeixin i augmenta la resistència de l’esmalt, remineralitza les lesions incipients i contraresta l’acció dels microorganismes responsables de la càries. El fluor s’administra de dues maneres:

    -Vía general:

    -Fluoració de l’aigua de consum. És el mètode més eficaç, barat i innocu. Disminueix la incidència de càries fins al 50%. És el que recomana l’OMS.

    -Suplementació individual. És el segon millor mètode, després de la fluoració de l’aigua de consum. Les dosis que cal emprar depenen del fluor de l’aigua potable i de l’edat de cada nen. Els suplements es recomanen des dels 0-6 mesos d’edat i fins als 13-16. -Via local: el fluor local o tòpic és compatible amb suplements fluorats a partir dels 5-6 anys. A més dels dentífrics fluorats, existeixen col·lutoris per a l’ús diari o setmanal. Atès que hi ha múltiples maneres d’administrar fluor als nens, és convenient consultar amb el pediatra quina és la millor opció per a cada nen.

    Resines i segellats. Aplicades per professionals, són la mesura més eficaç per evitar les càries de foses i fissures de les superfícies d’oclusió. Aquí podem incloure també les fluoracions aplicades a les consultes d’odontòlegs i estomatòlegs.

  • Què és l'odontopediatria?

    odontopediatria

    L’odontopediatria és la branca de l’odontologia encarregada de tractar els nens.

    L’odontopediatra serà, doncs, l’encarregat d’explorar i tractar el pacient. També s’encarrega de detectar possibles anomalies en la posició dels maxil·lars o les dents per remetre el pacient a l’ortodoncista, especialista en ortodòncia, i de fer un tractament restaurador en cas de ser necessari.

    Aquest tractament restaurador principalment s’enfoca a guarir traumatismes; utilitzar segelladors, que consisteix en obturar lleument els solcs i les fissures de les peces dentals sense treure gairebé material dental per evitar possibles càries, i en tractar les càries existents i les seves conseqüències.

  • Quines diferències hi ha de l'odontologia general?

    La principal diferència entre l’odontologia habitual i l’odontopediatria en el tractament de càries és la presència de les dents temporals o de llet en els nens. Això que fa que el tractament canviï, ja que les lesions produïdes en la dentició temporal es tracten d’una manera menys conservadora i més agressiva que les produïdes en les dents permanents. Així s’evita que, en el pitjor dels casos, es pugui donar un tractament insuficient a una dent temporal que podria repercutir després en la seva successora permanent.

  • Quins materials es fan servir en l'odontopediatria?

    1. Segelladors per frenar les càries:: són resines que s’apliquen sobre les cares masticatòries de les dents. Disminueixen la probabilitat de tenir càries a les dents sobre les que es col·loquen. Actuen com a barreres de protecció i eviten que les restes d’aliments s’allotgin en els relleus de les dents. Converteixen les cares masticatòries de les peces dentals en superfícies llises i fàcils de netejar. Acostumen a aplicar-se en nens de 6 a 7 anys, quan les dents definitives comencen a sortir. Encara que el segellador facilita la neteja, cal no descuidar el raspallat, ja que si no es fa una higiene correcta pot sorgir una càries prop del segellador. La col·locació del segellador no malmet l’esmalt i no requereix anestèsia; el dentista raspalla la peça i la pinzella amb una crema que s’endureix en aplicar-hi una llum especial. Els segelladors duren força temps, però és necessari el control periòdic del dentista per verificar-ne l’estat.
    2. Bases i folres cavitaris: per a la base o el fons de la cavitat es fan servir hidròxid de calci, òxid de zinc-eugenol (substància antibacteriana que forma dentina secundària), ionòmetre de vidre, que allibera fluor, i, antigament, ciment policarboxilat i fosfat de zinc, que ja no es fan servir perquè són molt tòxics. La base cavitària ocuparà dècimes de milímetres de la cavitat total realitzada.
    3. Materials temporals: són materials utilitzats durant un temps limitat, fins que el material permanent està disponible. Són ionòmetres, amalgama de plata, ciment de fosfat de zinc i òxid de zinc-eugenol.
      Son: ionómeros, amalgama de plata, cemento de fostato de zinc y óxido de zinc eugenol.
    4. Materials definitius: són els que es fan servir en les obturacions definitives.
    5. L’amalgama de plata: l’únic material que podem fer servir en condicions inadequades, com pot ser una dent difícil o amb dificultat per aïllar-la.
    6. El fluor: té cura de l’esmalt.
  • ¿Qué es la ortodoncia?

    ortodoncia

    L’ortodòncia és una branca de l’odontologia que s’especialitza en el diagnòstic, la prevenció i el tractament de les irregularitats dentofacials o mala oclusió (mala mossegada).

    Busca la perfecta col·locació de les dents, amb els beneficis estètics i de salut que això comporta, així com la coordinació correcta dels maxil·lars, que aconseguirà l’harmonia facial.

    Dents sanes que funcionen bé i una cara equilibrada que agrada aquell que la contempla repercuteixen en l’autoestima del pacient i en la seva acceptació social.

  • Per a què es fa servir?

    Per corregir una mala correspondència entre l’arc dentari inferior amb el superior i/o una alineació anòmala de les dents.

    Els casos més freqüents que necessiten tractament d’ortodòncia són:

    1. Dents apinyades o sobreposades
    2. Sobremossegades o submossegades
    3. Mossegada oberta (les dents posteriors tanquen però les anteriors, no)
    4. Molt o poc espai entre dents
    5. Dents de més o absents

    És una tècnica que cada cop s’utilitza més, atès l’actual interès per la promoció de la salut dels nostres fills.

    Cada vegada se sol·licita en edats més baixes.

  • Els tractaments d'ortodòncia són dolorosos?

    Les forces aplicades per moure les dents són molts suaus, cosa que fa que després dels primers dies no noteu res d’especial.

  • Podré dur una vida normal?

    Sí, totalment. Els aparells d’ortodòncia no interferiran les vostres activitats habituals.

    Cal seguir algunes recomanacions a l’hora de menjar o de raspallar-se les dents.

    No canviarà la vostra forma de parlar i es pot mantenir l’activitat professional i les relacions socials sense cap interferència.

  • Els resultats del tractament són estables?

    Tots els tractaments requereixen un manteniment adequat.

    Amb ajuda de retenidors linguals fixos o removibles, els resultats obtinguts podran ser estables i en faran una inversió per a tota la vida.

  • Quines són les causes d'aquestes alteracions?

    Poden ser provocades per:

    1. Mals hàbits (fer pipa amb el dit, deglució amb interposició de llengua, etc.).
    2. Respiració bucal (per hipertròfia d’adenoides —vegetacions—, etc.).
    3. Erupció dentaria ectòpica (una dent situada en un lloc diferent del que li pertoca).
    4. Agenèsia dentària (manca d’una o diverses dents).
    5. Dent supernumerària (nombre de dents més elevat del normal).
    6. Displàsies esquelètiques craniofacials (alteracions congènites dels ossos de la cara i el cap).
    7. Problemes d’espai (quan l’os maxil·lar és encara infantil i les dents són definitives, que són més grans i nombroses).
  • En qui es fa servir? És possible en adults?

    Es fa servir en nens i adolescents perquè estan en ple creixement de l’esquelet i amb recanvi dentari, i per això es pot actuar sobre totes dues estructures. Un cop acabat el creixement només es pot actuar sobre les dents. En les dones es considera el final del creixement craniofacial els quinze anys i en homes, els dinou.

    Amb la possibilitat d’emprar-la a qualsevol edat, l’ortodòncia és capaç de corregir la mala posició de les dents per aconseguir una boca saludable.

    L’os dels maxil·lars, encara que sigui molt dur és també molt estable. El procés biològic implicat en el moviment dental és el mateix a qualsevol edat, i per tant les dents es poden moure tant als 20 anys com als 60.
    No es tracta només de coqueteria, sinó que també és una qüestió de salut.

    Una malposició de les dents pot afavorir l’aparició d’altres problemes com ara la càries, la malaltia periodontal (de les genives) o problemes articulars.

    L’espectacular millora estètica que propicien els aparells fixos d’ortodòncia (bràquets) avui dia permeten que els adults que qualsevol edat descontents amb l’apariença i/o el funcionament de la seva boca (dents apinyades, espais anòmals entre les dents, dents sortides, etc.) deixin de sentir-se limitats i acceptin amb normalitat l’ortodòncia.

    Els bràquets de ceràmica, semblants a l’esmalt de les dents i sense metall visible, passen quasi desapercebut per a la resta de persones i satisfan la majoria d’adults.

  • A quina edat es pot iniciar un tractament?

    És difícil establir a quina edat un nen necessita un tractament d’ortodòncia. Si tenim en compte que els nens d’entre 7 i 12 anys estan en periode de canvi de dents (exfoliació de dent temporal o de llet per a l’arribada de la permanent o definitiva), és recomanable una evaluació clínica i radiogràfica al voltant dels 7 anys per començar a observar i controlar el correcte creixement dentofacial durant aquest periode.

    Algunes ocasions, quan hi ha problemes evidents, pot ser recomanable visitar els nens abans dels 7 anys per poder fer un tractament precoç. Així, en alguns pacients s’intervindrà aviat i sovint s’obtenen resultats inassolibles només amb ortodòncia un cop acabat el creixement esquelètic. En altres pacients, encara que el problema sigui manifest, recomanarem d’esperar i farem revisions periòdiques als nens mentre els erupcionen les dents i se’ls desenvolupen els ossos de la cara.

    En els adults es pot iniciar el tractament a qualsevol edat.

  • Quines serien les conseqüències si no es rep tractament?

    És difícil de valorar exactament els problemes de futur, però normalment les alteracions que hi hagi segurament s’agreujaran amb el pas del temps, especialment en un nen o adolescent. No hem d’oblidar que estan en desenvolupament i que els problemes dentofacials també els creixeran.

    És convenien tractar-los per dos motius fonamentals:

    1. Si l’anomalia es detecta i es tracta a temps serà més fàcil de corregir i es reduiran molèsties, temps i cost.
    2. Podríem evitar un tractament ossi més complex (maxil·lofacial) i ens estalviaríem així possibles anomalies als ossos que es veurien reflectides en l’aspecte de la cara.
  • Quins mitjans es fan servir?

    1. Ortopèdics: són elements que actuen modificant el patró de creixement dels ossos. Entre d’altres hi ha les màscares facials i les mentoneres.
    2. Funcionals: aquests dispositius modifiquen les forces que actuen sobre les dents des dels teixits peridentaris (llengua, llavis, etc.). Són útils amb aquesta finalitat els expansors del paladar i la reixeta lingual.
    3. Ortodòncics: són mitjans que modifiquen la posició de les dents als arcs dentaris. Es fan servir els bràquets (petits suports quadrangulars coordinats per un arc de filferro), als quals es pot afegir qualsevol altre estri (molla, lligadura elàstica, etc.).

    En aquesta categoria tenim 3 tipus d’ortodòncia:

    • Convencional
    • Estètica
    • Invisible
  • Què és l'estètica dental?

    estetica

    L’estètica dental, com el mateix nom suggereix, cobreix tot allò que tingui a veure amb la bellesa, l’estètica o l’embelliment de les dents, en totes les formes i possibilitats diferents.

  • En què em beneficia l'estètica dental?

    El somriure és un dels factors estètics més importants, inherents a la persona. Un somriure bonic i atractiu ofereix una imatge positiva i estimula l’individu a somriure amb tranquil·litat i naturalitat.

    Una boca ordenada, sana i harmònica dóna seguretat en un mateix.

  • Què és una corona o faceta?

    Les corones o fundes de porcellana són, com el mateix nom indica, un recobriment total de la dent que simula tota l’anatomia coronària.

    Té un gruix d’entre 1 i 1,8 mm. Es poden confeccionar només amb porcellana, o bé amb un nucli d’un altre material per donar-li més consistència, com el metall o, més recentment, el zirconi.

  • Quines en són les indicacions i les contraindicacions?

    Indicacions:

    Es fan servir quan s’ha perdut una gran quantitat de teixit dentari, per exemple després d’una càries o d’un traumatisme, ja que la retenció d’una faceta o d’un empastament seria molt difícil per la pèrdua d’aquest teixit.

    També es fan servir en casos de dents endodonciades, per donar consistència a tota la peça i evitar-ne possibles fractures, perquè les dents endodonciades es debiliten amb el pas del temps.

    Contraindicacions:

    Pràcticament qualsevol pacient pot dur corones, excepte si:

    • Presenta problemes de genives en estat avançat
    • La dent té algun problema que en limita la conservació a la boca
    • Té excessiva mobilitat dental.
  • Quins tipus de corones hi ha? Quins en són els avantatges i els inconvenients?

    CORONES O FACETES DE PORCELLANA

    Les facetes de porcellana són unes làmines de ceràmica de gruix variable que cobreixen la cara frontal de la dent, generalment emprades en el sector anterior, amb una finalitat gairebé sempre estètica.

    Les facetes es fixen amb un adhesiu sobre la superfície tallada. Requereixen una fase de laboratori . Amb elles podem modificar la forma de la dent, lleugeres malposicions i el color.

    És un tractament irreversible. El gran desenvolupament de les facetes de porcellana té l’origen en dos avenços importants: la possibilitat de gravar la cara interna de la faceta amb un àcid i la possibilitat de fer servir ciments de resina que s’adhereixen a la dent mitjançant l’esmalt gravat.

    Amb la unió d’ambdós factors, les facetes guanyen un impuls que les situa actualment com el tractament d’elecció en situacions d’estètica compromesa.

    Avantatges de les facetes de porcellana:

    - Estètica
    - Durabilitat
    - Tolerància gingival
    - Duresa semblant a la del esmalt
    - Estabilitat del color

    Desavantatges de les facetes de porcellana:

    - Reducció dentàra més gran
    - Fragilitat
    - Cost

    FACETES DE COMPÒSIT

    Aquesta tècnica és conservadora perquè la preparació és mínima. Es fa servir en casos clínics que presenten alteracions en la superfície vestibular de l’element dentari i es resol amb un sistema de resines compostes fotopolimeritzables de forma directa, en una sola sessió i directament a la clínica, sense necessitat de fase de laboratori, cosa que en redueix el cost.

    És necessari tenir el coneixement científic i artístic per assolir l’èxit en aquest tipus de restauracions.

    El principal dubte que se’ns planteja és la durada, ja que la resina composta és susceptible de decoloració, cosa que en disminueix el resultat estètic a llarg termini.

    Cal realitzar controls periòdics clínicoradiogràfics i es recomana un polit anual de manteniment.

    Indicacions de les facetes de compòsit:

    -fractura dent, adjacent compòsit
    -alteració de color que no respon a les tècniques de blanquejament
    -alteracions de la forma: laterals conoides, hipoplàsies…
    -dents amb múltiples restauracions
    -transformacions de laterals en centrals…
    -alineament
    -grans abrasions, erosions…
    -tancament de diastemes (espai entre les dents)
    -provisionals
    -pacients joves
    -mock-up (sense gravar)

    Contraindicacions de les facetes de compòsit:

    -dents molt fosques
    -hàbits parafuncionals
    -dents excessivament rotades
    -dents amb poc esmalt

    Avantatges de les facetes de compòsit:

    -tractament normalment ràpid, segur i eficaç
    -modificació de color, mida i posició en una sola cita
    -tractament reversible
    -no es necessita laboratori, per tant, cost més baix
    -tècnica més conservadora, preparació mínima o inexistent
    -no són necessàries les impressions

    Desavantatges de les facetes de compòsit:

    -menor resistència que l’esmalt
    -són vulnerables a la degradació i al canvi de color
    -exigeixen habilitat tècnica i capacitat artística per reproduir el contorn, la forma i la textura superficial
    -porositats i irregularitats
    -poca capacitat per ocultar la superfície foca de la dent preparada
    -requereixen un polit periòdic

    FUNDES DE ZIRCONI

    El principal benefici és purament estètic, perquè l’absència d’aliatges de metall a les peces permet obtenir més naturalitat respecte de les pròtesis tradicionals.

    El zirconi com a base per a estructures de ceràmica compleix perfectament tots els requisits —material biocompatible, d’alta resistència i de resultats estètics admirables— i s’ha convertit en la tècnica d’elecció per a la realització de pròtesis fixes de ceràmica.

    El color de les dents es determina per factors genètics, però el transcurs del temps i altres factors, tant intrínsecs com extrínsecs, poden variar-ne la tonalitat. Actualment disposem de tècniques cosmètiques que ens permeten canviar el color de les dents i donar-los la lluentor i la blancor que ens permetran tenir un bonic i agradable somriure.

  • Quina durada tenen?

    Les corones estan confeccionades amb un material tan resistent que de vegades poden durar fins i tot més de 50 anys.

    No obstant això, a causa del desgast natural que produeix la masticació de vegades perden la forma o la lluentor. En aquests casos, i si el pacient ho desitja, s’extreu la corona i se’n col·loca una de nova.

  • Què és la sedació conscient?

    sedaciones

    És un estat mèdic controlat de depressió de la consciència que permet mantenir tots els reflexos de defensa de la via aèria (el pacient conserva l’habilitat de tenir la via aèria lliure de manera independent i contínua, és a dir, manté el control de la respiració) i permet una resposta adequada a l’estímul físic o verbal (hi ha capacitat de resposta a les ordres verbals).

    És a dir, el pacient està tranquil però no adormit.

  • Per a què i com s'utilitza?

    Mitjançant la sedació conscient s’elimina l’ansietat o la por generats per la visita al dentista. A més, el pacient entra en un estat de relaxació i somnolència però sense perdre la facultat de respondre a les ordres de l’odontòleg, atès que no és una anestèsia general.

    En resum, la presència d’un anestesiòleg que realitzi una sedació conscient és la manera més confortable i segura de rebre el tractament dental, tant per al pacient com per a l’odontòleg.

    S’administra a través d’una vena de la mà que es canalitza a l’inici de la sessió.

    Un cop acabada la sessió s’eliminen ràpidament els efectes de la sedació mitjançant altres fàrmacs per tal que el pacient pugui tornar a casa en perfecte estat, acompanyat d’un familiar o amic.

  • Per a quins pacients està indicada?

    Està indicada per a persones amb por o fòbia dels procediments dentals, per a persones angoixades o per a qualsevol altra que vulgui un grau de comfort extra en la visita al dentista. Una altra indicació important són els tractaments de llarga durada en una única sessió d’unes quantes hores, perquè amb aquest mètode es podrà realitzar amb una tolerància excel·lent per part del pacient.

    Especialment indicat per a:

    • Pacients amb POR, FÒBIA i/o ANSIETAT
    • Pacients amb DENTS MOLT SENSIBLES AL DOLOR
    • Pacients amb POCA DISPONIBILITAT DE TEMPS
    • Pacients amb PROBLEMES COMPLEXOS
  • Què és l'anestèsia local i quin n'és l'ús?

    L’anestèsia local es fa servir per anul·lar o disminuir la transmissió nerviosa. Per a troncs nerviosos gruixuts es fa servir una concentració més gran d’anestèsic. S’anestesiarà per difusió en l’os, per exemple el maxil·lar superior, mai en troncs nerviosos gruixuts. L’anestèsia va generalment unida a un vasconstrictor per augmentar-ne l’efecte i disminuir l’hemorràgia.

    Tipos d’anestèsia local:

    • Tipus èster: benzocaïna, anestèsic tòpic.
    • Tipus amida: lidocaïna, prilocaïna, mepivacaïna, bupivacaïna i articaïna són els més utilitzats. Es metabolitzen al fetge i s’eliminen per via renal.

    Duració:

    L’anestèsia pulpar dura uns 30-40 minuts, i la de teixits tous, 2 hores.

    Principals característiques i avantatges:

    1. Reversible
    2. Toxicitat sistèmica i local baixa
    3. Inici ràpid, de 2 a 10 minuts
    4. Durada llarga
    5. Potent
    6. Sense reaccions adverses
    7. Fàcilment esterilitzable
    8. Estable: metabolisme i eliminació ràpida

  • Per què cal extreure una dent?

    higiene-dental

    Quan no hi ha cap possibilitat de tractament conservador d’una dent, és necessari recórrer a l’extracció.

    La causa més freqüent per extreure una dent és la destrucció per càries, i en un segon lloc, la malaltia periodontal (la piorrea).

    Tanmateix, hi ha altres situacions en què és necessària l’extracció de la dent, encara que menys freqüents que les anteriors:

    • Dents fracturades: quan es produeix un traumatisme a la cara pot ser que alguna dent en quedi afectada. Si aquesta fractura o trencament es produeix a l’arrel, per sota de la geniva, no és possible restaurar la dent o el queixal i cal extreure’ls.
    • Extracció de dents sanes per fer tractaments d’ortodòncia. Davant d’una malposició de les dents que han de ser alineades mitjançant un tractament ortodòncic, pot passar que falti molt d’espai. En aquests casos, l’única manera de guanyar prou lloc per a la correcta col·locació de les dents és l’extracció d’alguna peça, normalment els primers premolars.
    • Extracció de dents per facilitar la construcció d’una pròtesi. Una dent o queixal en malposició pot dificultar la col·locació d’una pròtesi per rehabilitar els maxil·lars.
    • Dents temporals retingudes. Si les dents decídues, o de llet, no es canvien quan toca poden provocar una alteració en la posició o en l’erupció de les dents definitives, per la qual cosa han de ser extretes.
    • Dents incloses (no erupcionades). Les dents incloses són aquelles que no han erupcionat durant el periode normal per fer-ho. En aquests casos cal descartar qualsevol patologia i fer una radiografia panoràmica per poder determinar la causa d’aquest retard en l’erupció. Les inclusions més freqüents són les dels queixals del seny superiors o inferiors i la dels canins (ullals), sobretot al maxil·lar superior.
  • Quins són els factors de risc per fer una extracció?

    1. Fumar
    2. Malaltia del cor o sanguínia
    3. Pressió arterial alta
    4. Alcoholisme
    5. Mala nutrició
    6. Ús d’alguns medicaments amb i sense recepta. Informeu el metge de qualsevol medicament o suplement que estigueu prenent o hagueu pres l’últim mes
  • Com es fa una extracció?

    Si la dent està impactada, el dentista traurà la geniva i el teixit ossi que la tapa per descobrir la dent.

    Amb els fòrceps, el dentista subjectarà la dent i suaument la girarà endavant i endarrera. Aquesta acció allibera la dent de l’os alveolar (mandibular) i trenca els lligaments que l’aguanten al lloc.

    La dent es deixa anar i normalment es forma un coàgul de sang a la fossa buida, on l’odontòleg posa una esponja de gasa.

    Ocasionalment, el dentista posarà uns punts a prop de les vores de la geniva.

  • El tractament és dolorós?

    L’anestèsia evita sentir el dolor durant el procediment, però és possible que se’n tingui a la mandíbula un cop passi l’efecte anestèsic.

    Les extraccions sovint són temudes pel pacient fins i tot més que altres intervencions quirúrgiques no relacionades amb la boca.

    L’avenç de les modernes tècniques d’anestèsia local fa que actualment les extraccions puguin fer-se sense cap mena de dolor i amb el menor grau de molèstia per al pacient.

    D’altra banda, si es té por de la intervenció hi ha molts fàrmacs que permeten que el pacient estigui relaxat durant l’acte operatori i no estigui en tensió o nerviós.

  • I després de l'extracció?

    Les primeres 24 hores després de l’extracció cal esperar inflor i un sagnat residual.

    El periode de curació inicial pren normalment entre 1 i 2 setmanes, en què creixerà teixit nou de geniva i os a la cavitat.

    Tenir una dent fluixa pot provocar el desplaçament de la resta i que es mossegui de manera inadequada o amb dificultat. El dentista pot intentar restaurar l’àrea amb un implant, un pont fix o una dentadura postissa.

  • Per què he de tenir cura de la meva higiene dental?

    higiene-dental

    La higiene dental ens permet prevenir malalties a les genives i evita en gran manera la càries, però s’ha de fer de la forma i amb les eines adequades. A més, cal dedicar-hi el temps necessari per tal que sigui efectiva.

  • Quan m'he de rentar les dents?

    El millor és raspallar-se les dents després de cada àpat (esmorzar, dinar i sopar).

    És imprescindible fer-ho a fons com a mínim un cop al dia. La producció de saliva i els moviments linguals contribueixen a retirar la placa bacteriana de les superfícies bucals durant la vigília.

    Mentre dormim la producció de saliva i els moviments linguals disminueixen, cosa que afavoreix la formació de placa bacteriana si no s’ha fet una bona higiene dental. Així, no ens podem oblidar mai de rentar-nos les dents abans d’anar a dormir, però en cas que només ens les puguem netejar un cop al dia, aquest ha de ser imprescindible.

  • Amb què ens hem de rentar les dents?

    Per rentar-nos les dents necessitem:

    • El raspallet de les dents. Ha de tenir un capçal arrodonit i petit per arribar fàcilment a totes les dents. Els filaments han de ser suaus i de puntes arrodonides per evitar lesions a les genives. Si amb l’ús es desgasten o es torcen no netejaran bé, motiu pel qual l’hem de substituir per un de nou. Es calcula que els raspallets duren uns tres mesos en condicions òptimes.
    • La pasta de dents, o dentífric. Contribueix a deixar-nos una sensació de neteja més gran. Es presenta en forma de pastes o gels més o menys líquids. Incorporen agents detergents i gairebé tots duen substàncies que li donen gust. Amb aquesta composició, el seu ús ens facilita la neteja dental i ens deixa una agradable sensació de netedat. Actualment, vist el paper tan clar que té el fluor en la prevenció de la càries dental, és desitjable que els dentífrics n’incorporin a la fórmula. Al mercat hi ha pastes especials per tractar la sensibilitat dental, amb nitrat potàsic
    • La seda dental. No és més que un fil de seda, en forma de cinta o cordonet, encerat o no. El seu ús assegura la neteja de les cares laterals de les dents. Per fer-la servir correctament cal seguir un seguit de passos que poden semblar complicats, però que a la pràctica són molt senzills. Els veurem a continuació.
    • Els raspallets interproximals. Es fan servir quan hi ha espai entre les dents, bé per la pèrdua d’alguna peça o bé per pèrdues de l’alineació o per rotacions dentàries. En aquest cas, es fan servir en substitució de la seda dental per assegurar la neteja de les cares laterals de les dents.
  • Com podem eliminar la placa bacteriana?

    L’eliminació diària de la placa s’ha de fer seguint aquests passos:

    1. Neteja de la llengua. A la llengua s’hi acumulen gran quantitat de bacteris i per tant netejar-la és necessari per mantenir la salut bucal. Ho podem fer fregant-la amb suavitat cap endavant amb el raspallet de les dents, o bé fent servir un netejador lingual.
    2. Neteja dels espais entre les dents (espais interdentals). És diferent segons cada situació. Si gairebé no hi ha lloc entre les dents (és la situació ideal) es fa servir la seda dental. Si hi ha prou espai (a causa de pèrdues o de moviments dentaris) cal fer servir un respallet especial anomenat interproximal. Higiene Dental.
    3. Neteja de les dents. Es fa amb el raspallet de les dents i el dentífric. Amb el raspallat eliminarem no només les restes d’aliments, sinó també la invisible placa bacteriana. Hi ha diverses tècniques de raspallat que van dirigides a netejar les cares interna, externa i de masticació.
  • Com m'he de raspallar les dents correctament?

    El raspallat de les dents remou la placa bacteriana (pel·lícula prima, petita, enganxosa i incolora que conté bacteris perjudicials que constantment es dipositen a les dents) i les partícules d’aliments de les superfícies més profundes de les dents.

    Consulteu el vostre dentista perquè us recomani un bon raspallet de les dents.

    Per a un ús general, un raspallet amb filaments suaus i acabament rom és l’aconsellat, ja que no malmet els teixits de la geniva.

    La mida i la forma del raspallet permeten arribar a cadascuna de les dents. Els raspallets per a les dents dels nens són diferents dels d’adults
    Hi ha una nombrosa varietat de mètodes de raspallat, tots acceptables. Qualsevol que es faci servir requereix un temps de dedicació i cal fer-lo utilitzant una pasta dentífrica que contingui fluor.

    Aquest raspallat s’ha d’efectuar dos cops al dia. A continuació hi ha un mètode efectiu per remoure la placa:

    1. Recolzeu el centre del raspallet a les dents amb els filaments fent un angle de 45° respecte de la línia de la geniva.
    2. Bellugueu el raspallet endavant i endarrera amb moviments petits (que no passin de mitja dent) diverses vegades.
    3. Raspalleu la superfície exterior de cada dent, de dalt a baix, mantenint sempre l’angle indicat amb la línia de la geniva.
    4. Feu servir el mateix mètode a la superfície interna de les dents. Raspalleu les superfícies de masticació de les dents.
    5. Per netejar les superfícies internes de les dents frontals, col·loqueu el raspallet vertical i efectueu moviments ascendents i descendents amb la part frontal del raspallet.
    6. Si us raspalleu també la llengua refrescareu la respiració i netejareu la boca per l’eliminació de la placa.

    Un raspallet de les dents gastat no farà una bona neteja i pot malmetre la geniva. En general, els raspallets s’han de canviar cada 3 o 4 mesos. Raspalleu amb moviments petits i exercint prou pressió, de manera que pugueu notar els filaments sobre les genives. Les puntes del raspallet són les que s’encarreguen d’efectuar la neteja. Recordeu de canviar la posició del raspallet amb freqüència i de moure’l lentament sobre tota la superfície de cada dent.

    El raspallet només pot netejar 1 o 2 dents a la vegada. Es pot fer mal a les genives si es fa servir un raspallet de filaments durs. Assegureu-vos de netejar-vos les dents com a mínim dos cops per dia, o tantes vegades com us recomani el dentista

    Els nens s’han de rentar les dents posant una mica de pasta dentífrica amb fluor al raspallet, i com a mínim dos cops al dia.

  • Què és una pròtesi dental?

    protesis

    Una pròtesi dental és un element artificial destinat a restaurar l’anatomia d’una o diverses peces dentàries. Al mateix temps, també restaura la relació entre els maxil·lars, retorna la dimensió vertical i reposa tant la dentició natural com les estructures periodontals.

    L’encarregat de dissenyar, elaborar i fabricar aquests aparells o elements artificials és el protèsic dental, que fa la seva feina en un laboratori dental i sota les indicacions de l’odontòleg, que treballa a la clínica.

  • Com pot una pròtesi millorar la meva salut?

    Només la funcionalitat de la pròtesi ja significa qualitat de vida, i per tant, salut per al pacient. Però a més d’això, un altre objectiu fonamental és evitar que la resta de les estructures dentàries de l’aparell mastegador es deteriorin, atès que les pròtesis reparen fins i tot la dimensió vertical de la boca i eviten malposicions articulars, que tindrien efectes molt dispars.

    Quan en una boca manquen totes o part de les peces dentals, les diferents estructures que la composen s’adapten progressivament a la nova situació, cosa que originarà possibles situacions inadequades per a la salut de les dents o la salut oral en general.

    Les pròtesis dentals tenen en compte les forces oclusals o masticatòries, que són les pressions que es fan durant la masticació d’aliments, per tal que aquesta pressió estigui repartida i equilibrada i s’eviti el patiment mecànic de la boca i futurs problemes que se’n desencadenin.

  • Com pot una pròtesi millorar la meva estètica?

    Es podria dir que en la societat actual, com en temps passats, l’estètica es busca per necessitat, i per això, tant si és una necessitat imposada o autoimposada, l’estètica i la bona aparença són uns objectius més per a les pròtesis.

    Quan es parla d’estètica en aquest camp pot aparèixer l’error de relacionar el millor i més bell amb allò perfecte: dentadures blanques, dents perfectament alineades i sense cap desgast, etc. No obstant això, l’objectiu protèsic serà aconseguir una dentadura d’aspecte estètic, no tan perfecte però sí natural, tenint en compte l’edat i el sexe del pacient, la seva morfologia facial, la mida de la cara i la dentadura pròpia. Les dents es faran del mateix color i forma que les peces naturals, sobretot si el pacient conserva parcialment dents pròpies.

    Estèticament, una dentadura completa i sana és important, però les pròtesis no es limiten a restaurar-les, sinó que també reparen la dimensió vertical de la boca i l’aspecte global de la cara.

    A l’hora de confeccionar una pròtesi caldrà tenir en compte la línia mitjana (que permet saber on va la primera central), la línia de somriure (que permet establir la longitud de les dents) i la línia dels canins (que permetrà determinar l’amplitud del grup anterior).

  • Quins tipus de pròtesi hi ha?

    Les pròtesis poden ser:

    Dentosuportades:

    Són aquelles que estan suportades per les dents pilars, o romanents, del pacient, que són les naturals que aquest encara conserva. Les dents poden conservar íntegrament la seva estructura o poden ser (en la gran majoria dels casos) tallades per l’odontòleg.

    1 Pròtesis fixes:

    L’odontòleg talla les dents que serviran de suport, denominades dents pilars i situades als extrems de cada zona edèntula (sense dents), on se cimentaran les pròtesis fixes curosament ajustades.

    Per a això, a la clínica, l’odontòleg pren impressions i registres de mossegada que després enviarà al laboratori, on el protèsic buida, o positiva, les impressions en guix i amb els models resultants confecciona amb cera les estructures de la pròtesi fixa. Aquests encerats s’inclouran en revestiments especials resistents a altes temperatures i es procedeix al colat en metall amb diferents aliatges. L’últim pas seria muntar la ceràmica sobre les estructures metàl·liques, segons el tipus de pròtesi fixa que es faci, perquè també es poden fer les corones i els ponts en porcellana pura (sense metall) o sobre una base d’un material blanc anomenat alúmina o zirconi.

    Es faran diverses proves en boca i, després d’aconseguir els tres objectius essencials d’una pròtesi, l’odontòleg cimentarà en boca el resultat, sense que pugui ser retirat pel pacient.

    2 Corona

    Una corona és una restauració individual per a una peça dentària en concret. En ocasió també s’anomenen “fundes”, sobretot per part del pacient, que no les veu com a pròtesis en sí. Això és així perquè en realitat les corones es col·loquen sobre de la dent natural del pacient, que és prèviament tallada, com si fos una funda. Com en tota pròtesi fixa, les dents es realitzen artesanalment, personalitzades per a cada pacient i segons les necessitats de la seva anatomia dentobucal.

    Mucosuportades:

    Són les que se suporten sobre el procés alveolar, en contacte amb la geniva, que és un teixit fibromucós. Les pròtesis completament mucosuportades són les típiques “dentadures postisses”.

    Les pròtesis removibles de resina agrupen les que estan fetes amb resina acrílica (o altres plàstics) i que poden ser posades i tretes pel pacient. L’elaboració d’aquestes pròtesis dentals ha de seguir tant criteris funcionals com estètics, i hem de convidar el pacient a mantenir una higiene curosa, tant de la cavitat oral com de la pròtesi, que ha de ser extreta per netejar-la.

    1 Pròtesis removibles completes:

    Conegudes per la gent habitualment com a “dentadures postisses”. Es fan quan el pacient no té cap dent i, per tant, són mucosuportades perquè no hi ha cap pilar per subjectar-les. El suport de la pròtesi es pren a partir d’unes bases àmplies que s’estenen sobre la superfície de la mucosa en els processos alveolars. Poden ser unimaxil·lars o bimaxil·lars, és a dir, superior, inferior o totes dues, si el pacient no té peces dentàries pròpies en cap dels dos arcs. En aquest tipus de pròtesis és necessari aconseguir un equilibri oclusal de l’articulació superior amb la inferior tenint en compte els moviments mandibulars, la masticació, l’estabilitat de la pròtesi, etc.

    2 Pròtesis removibles parcials:

    Es fan qual el pacient té alguna dent romanent, que contribuïrà a la retenció de la pròtesi mitjançant retenidors forjats o colats, i per tant és dentomucosuportada. No és un tipus de pròtesi gaire usat, ja que les removibles parcials metàl·liques ofereixen més qualitat i millor funcionalitat. S’acostumen a fer servir simplement com a pròtesis provisionals.

    Dentomucosuportades:

    1 Pròtesis removibles metàl·liques

    També es coneixen com a esquelètiques. Són pròtesis parcials dentomucosuportades, és a dir, que s’aguanten tant a les dents com a la mucosa, i es fan quan el pacient encara conserva algunes dents naturals. Aquests pròtesis són removibles, és a dir, que el pacient les pot treure i posar. Es fan amb una estructura metàl·lica colada (que pot ser de diferents aliatges, tant nobles com no nobles) a partir d’un patró de cera fet manualment i amb l’ús de preformes sobre els models de revestiment. Les dents i les reconstruccions de la geniva són de resina acrílica.

    2 Pròtesis removibles de resina

    Agrupen aquelles que estan fetes amb resina acrílica (o altres plàstics) i que poden ser posades i tretes pel pacient. L’elaboració d’aquestes pròtesis dentals ha d’atendre tant criteris funcionals com estètics, i hem de convidar el pacient a mantenir una higiene curosa tant de la cavitat oral com de la pròtesi, que ha de ser treta per netejar-la.

    3 Pròtesis mixtes

    Consten d’una part que va fixa a la boca i una altra que el pacient pot treure i posar.

    Implantosuportades:

    Les pròtesis sobre implants són implantosuportades, és a dir, que se subjecten en implants dentals, per la qual cosa el pacient s’ha de sotmetre prèviament a una operació quirúrgica. Aquestes pròtesis poden ser fixes (implantosuportades) o removibles (implantomucosuportades).